Acció de purificar-se mitjançant la neteja corporal, present en els ritus d'algunes religions com el cristianisme, el judaisme o l'islam.

En Dret Internacional, acte pel qual un Estat que no ha signat un Tractat expresa el seu consentiment d'esdevenir Part d'ell depositant un instrument d'adhesió.

En Dret Internacional, acte pel qual les parts negociadores elaboren un tractat establint la seva forma i contingut.

Curs d'aigua que desemboca en un altre curs més important.

Document emanat de la Cimera de la Terra (1992) que recull el pla d'acció que els Estats han d'acometre per assolir a nivell mundial un desenvolupament sostenible. Aquestes actuacions impliquen tots els agents socials (govern, població, sectors econòmics, etc.). A nivell educatiu, preveu que els centres educatius incorporin l'educació ambiental en el seu projecte educatiu.

De l'àrab "ayatollah", que significa "signe de Déu". Dins l'Islam xií, màxima autoritat religiosa, les interpretacions i dictàmens del qual són considerades infalibles.

Aigua amb qualitat suficient que l’ésser humà pot ingerir sense riscos per a la seva salut.

Aigua que ha estat necessària per produir un determinat bé.

Terreny inundat, de manera temporal o permanent, situat en el litoral, entre els sistemes aquàtics i els terrestres, que pot estar subjecte a la influència de les marees.

Aigües residuals provinents de la higiene personal i de la llar: cuina, bany, bugada, etc.

Aigües residuals en les que apareixen barrejats contaminants provinents de diversos usos: domèstic, municipal, industrial…

Curs d’aigua on es descarreguen les aigües residuals.

Aigües usades que contenen les restes d’aquestes activitats (industrials, municipals, dels serveis, agràries, pecuària i domèstica).

Aigües que transcorren sota la superfície terrestre.

Aigües que transcorren sobre la superfície terrestre, en contacte amb l’atmòsfera, com en el cas dels rius, llacs, rieres, aiguamolls, estuaris, oceans, etc.

En àrab, "Llevant". Nom àrab que designa la regió oriental del Mediterrani. Actualment, comprén els països de Síria, Líban, Israel i els territoris palestins ocupats, Jordània, Aràbia Saudí, Iraq, Kuwait, Bahrain, Iemen, Oman, Qatar i Unió dels Emirats Àrabs. Junt amb el Magrib, Egipte, Djibouti, Comores i Somàlia, conforma el món àrab actual.

Llacuna d’aigua salada o salobre separada del mar per un cordó litoral.

De l'àrab "al-Qur'an", que significa "recitació". Llibre sagrat de l´Islam, dictat en àrab per Déu a Muhammad. L´Alcorà conté lleis per a la societat, advertències sobre la fi del món, descripcions del paradís, etc. Va ser durant el califat de Uzman quan es va procedir a establir una versió escrita definitiva per evitar variacions del text. Està dividit en 114 sures (capítols), cadascuna de les quals s’ordena en aleies (versicles). Es considera la primera font del dret islàmic.

De l'àrab, "ayah". Nom que reben cadascuna de les divisions de les sures de l'Alcorà, que en total sumen més de 6.000, equivalents als versicles de la Bíblia.

De l'àrab, "Allah". Nom que en àrab designa l'Ésser Suprem, tant per als musulmans com per als cristians àrabs o jueus àrabs.

En plural, "imazighen". Poble autòcton de la regió del Magrib, anomenats berbers (del grec "barbaroi", bàrbars) pels àrabs. El femení "tamazigh" designa la llengua pròpia parlada per aquest poble i "Tamazgha", el territori que els grups nacionalistes reivindiquen com la seva terra nacional. Des del segle XIII, la majoria d'"imazighen" professen la fe de l'Islam.

Tracte de favor envers les amistats o les persones pertanyents a un mateix cercle identitari (per exemple, els antics companys d'escola o els companys de promoció universitària). Quan el tracte de favor és envers familiars es parla de nepotisme.

Persona que no té reconeguda la nacionalitat per cap Estat.

Capa subterrània de terra o roca capaç de contenir quantitats significatives d’aigua.

Poble d'origen semític, originari de la Península Aràbiga.

Es tracta d'armament de poc pes, barat, fàcilment disponible i senzill de manejar, de manera que afavoreix la seva utilització per infants i, per tant, el seu reclutament com a soldats.

Capa gasosa que envolta els cossos celestes com el planeta Terra.

Persona originària del lloc on resideix.

En l'àmbit de les relacions internacionals, qualificatiu que significa entre dos parts.

Diversitat biològica, varietat de vida present en un determinat context a diferents nivells: genètica, d’espècies o d’ecosistemes.

També anomenada "bomba de dispersió". Bomba que conté altre armament (bombes, mines, etc.) que es dispersa en ser llançada. Com les mines antipersona, aquest tipus d'armament és especialment perjudicial per a la població civil, ja que abasta una extensió molt gran de terreny i part de la munició pot explosionar després d'acabat el conflicte.

Quantitat de fluxe que travessa una secció determinada d’un curs d’aigua en una unitat de temps.

Calendari propi de la comunitat islàmica basat en el cicle lunar. Fou establert pel califa Umar en l'any 637 (any 15 de l'Hègira), a partir de la data de l'Hègira (any 622), motiu pel qual també és conegut com a calendari de l'Hègira. Consta de 12 mesos, cadascun dels quals comprén 29 o 30 dies. L'inici dels dies es compta a partir de la posta de sol. La setmana s'inicia el diumenge i finalitza el dissabte. Cada 30 anys s'afegeixen 11 dies per adaptar el calendari al cicle llunar.

Màxima autoritat de la comunitat islàmica, que reuneix el poder civil i religiós. Aquesta figura d'autoritat acabà d'abolir-se a inicis del segle XX (Turquia, 1924).

Fenomen que en l'actualitat es caracteritza per un increment de la temperatura global del planeta a conseqüència de l'increment en l'atmòsfera de gasos que provoquen un efecte hivernacle i que provenen de la contaminació causada per l'activitat humana. Una de les seves conseqüències principals és un augment progressiu de les precipitacions de caràcter torrencial.

Moviment continu de l’aigua de l’atmosfera a la hidrosfera i d’aquí novament a l’atmosfera, a partir dels processos d’evaporació, condensació, precipitació i escorrentia. Els éssers vius participen també en el cicle de l’aigua, com en el cas de la transpiració de les plantes.

Terme breu per referir-se a la Conferència de les Nacions Unides per al Medi Ambient i el Desenvolupament, celebrada a Rio de Janeiro (Brasil), al juny de 1992.

Corrent ideològica que defensa l'explotació econòmica dels recursos d'un territori i la seva població pels Estats sorgits a Europa en l'Època Moderna. Els territoris colonitzats resten sota l'administració política i explotació econòmica de l'Estat colonitzador, però mantenint un règim especial que no els incorpora com a territori de ple dret. Aquesta situació s'estengué fins a la segona meitat del segle XX, després de la II Guerra Mundial i el sorgiment d'un nou ordre internacional.

En Dret Internacional, interpretació d’algun determinat acord internacional que aclareix algun aspecte controvertit.

Sistema geològic per on flueix l’aigua, que inclou aigües superficials (rius, llacs) i subterrànies (aqüífers).

En el cicle de l’aigua, conversió del vapor d’aigua (estat gasós) a l’estat líquid o sòlid per efecte del seu refredament.

Reunió internacional celebrada el 1955, a Bandung, antiga capital d'Indonèsia. Fou auspiciada pels governs de Birmània, Ceilan, Índia, Indonèsia i Pakistan, i comptà amb la participació de 29 països d'Àfrica i Àsia. Aquesta fou la primera reunió internacional mantinguda sense la presència dels EUA, l'URSS o l'Europa imperialista, i suposà la entrada en l'escena política internacional de l'anomenat Tercer Món, proclamant la condemna del colonialisme i, en el marc de la Guerra Freda, el propòsit de no alineament.

Procés social que es defineix pel xoc o contraposició d'interessos o metes entre dues o més parts, siguin persones o grups. Un conflicte latent és aquell que no es manifesta, que no és abordat per les parts implicades i que, per tant, es manté existent, possiblement creixent, sense resoldre's. La resolució d'un conflicte requereix l'ús de mitjans no violents (negociació, cooperació, desobediència, etc.) constituint una oportunitat per a l'aprenentatge i la millora social. En altres casos, el recurs a la violència dóna lloc a una prolongació del conflicte en el temps (de forma latent o manifesta) i a l'increment dels obstacles per a la seva resolució, com en el cas de la guerra o el terrorisme.

Fase violenta d'un conflicte entre Estats (conflicte internacional) o en l'interior d'un Estat (guerra civil) en que dues o més parts implicades recorren a la força de les armes i de les organitzacions militars (exèrcit, grups paramilitars, guerrilles, etc.) per imposar els seus interessos.

Corrent ideològica que s'oposa a l'evolució social, al canvi.

Presència en l’ambient de substàncies que deterioren la seva qualitat, com microorganismes, productes químics, residus o vessaments.

Acord formal entre persones, organitzacions, institucions, etc. Actualment, aquest terme s'utilitza per referir-se als tractats multilaterals, que impliquen un ampli nombre de parts.

Convenció sobre els Aiguamolls signada en la ciutat de Ramsar (Iran) en 1971. És un tractat internacional per a la conservació i ús adequat dels aiguamolls i els seus recursos. Una de les iniciatives és la designació d’espais naturals per a la seva inclusió en la Llista Ramsar d’Aiguamolls d’Importància Internacional.

Principals fonts legals del Dret Internacional Humanitari, vigent en temps de conflicte armat (declarat o no) i d'ocupació militar. Es tracta de quatre convenis, aprovats en 1949, i dos protocols addicionals de 1977.

Pacte, acord entre persones, organitzacions, institucions, etc.

Repetició general, uniforme i prolongada en el temps, de determinat comportament, amb la convicció que la seva observació és obligatòria. Sovint el Costum es tradueix posteriorment en dret internacional positiu, que, a la seva vegada, pot donar lloc a un costum que adquirirà el caràcter d’obligatòria, fins i tot per als Estats que no siguin Part en els instruments internacionals.

Violacions greus del Dret Internacional Humanitari, comeses durant conflictes armats, siguin internacionals o no. Exemples de crim de guerra són les tortures, els atacs a la població civil, l’ús d’armes prohibides, el saqueig de béns publics o privats, etc.

Conjunt de valors, actituds i comportaments que reflecteixen el respecte a la vida, a l'ésser humà i a la seva dignitat i que posen en primer pla, els drets humans, el rebuig a la violència en totes les seves formes i l'adhesió als principis de llibertat, justícia, solidaritat i tolerància, així com la comprensió entre els pobles, els col•lectius i les persones.

Font: Fundació Cultura de Pau

Sistema d'aigües superficials i subterrànies que, en virtut de la seva relació física, constitueixen un conjunt unitari i normalment flueixen a una desembocadura comuna.

Curs d'aigua que recorre territoris de diferents Estats. En la Convenció sobre els Dret dels Usos dels Cursos d’Aigua Internacionals per a Fins Diferents a la Navegació, s’utilitza aquest terme més restrictiu en lloc de conca hidrològica, davant la resistència mostrada pels Estats del curs superior que entenien que el terme conca implicava sotmetre les ribes del curs d’aigua quedarien sotmeses al dret fluvial internacional.

Part inicial d’un curs d’aigua.

Sigles del Dia Escolar de la Noviolència i la Pau, que es celebra anualment el 30 de gener (o, si és dia no lectiu, en els dies pròxims), coincidint amb l'aniversari de la mort del Mahatma Gandhi. En els països de l'hemisferi Sud, amb diferent calendari escolar, pot commemorar-se el 30 de març.

Tractament de l’aigua per eliminar substàncies químiques i organismes vius danyosos o no desitjables.

Eliminació de la sal de l’aigua del mar o d’aigües salobres per produir aigua potable.

Procés gradual de canvis successius que duen a un estat diferent. Aquest concepte s'aplica a les societats i pot fer referència a qualsevol dels seus sistemes: polític, econòmic, comunitari, etc. Des d'aquest terme s'ha encunyat d'altre més específic: el desenvolupament humà.

Segons el PNUD (Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament), es tracta del procés d'ampliació de les opcions de la gent, de manera que el nivell econòmic d'un país es tradueixi en un increment de les funcions i capacitats dels seus habitants. El desenvolupament humà es mostra en tres dimensions bàsiques: que les persones visquin una vida llarga i saludable; que tinguin coneixements; i que mantinguin accés a recursos necessaris per a un nivell de vida decent. A més, el desenvolupament humà implica altres esferes de la vida com la participació, la seguretat, la sostenibilitat o les garanties dels drets humans. En definitiva, inclou tot allò necessari per ser creatiu, productiu i gaudir de respecte per sí mateix, mantenint una sensació de pertinença a una comunitat. Totes aquestes capacitats es mesuren en l'Índex de Desenvolupament Humà, que l'ONU publica anualment.

"Desenvolupament que satisfà les necessitats de la generació present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats".

Font: Informe "El nostre futur comú" (1987), elaborat per la Comissió Mundial per al Desenvolupament i el

Model econòmic que promou el desenvolupament entés com a creixement econòmic continuat i il·limitat, lluny d'una visió integral que contempli el desenvolupament humà, la sostenibilitat, factors culturals, etc.

Persona que, a causa d'alguna situació d'emergència o risc per a la seva persona, abandona el lloc de residència traslladant-se a una altra regió, dins les fronteres del mateix Estat.

Tracte diferent que es dispensa a una persona o col•lectiu en funció de determinats criteris, prejudicis o estereotips.

Evacuació de les aigües d’una xarxa fluvial.

És aquell dret que regeix les relacions entre els diferents subjectes de la comunitat internacional.

És el conjunt de normes que tenen la finalitat, en temps de conflicte armat, d’una part, de protegir a les persones que no participen o han deixat de fer-ho, i per l’altra, de limitar els mètodes i mitjans de fer la guerra.

És aquell dret que regeix les relacions entre els diferents subjectes de la comunitat internacional.

També anomenats Drets dels Pobles o Drets de Tercera Generació. Aquests són el dret al medi ambient, al desenvolupament, a la pau, i a la qualitat de vida. Es fonamenten principalment en la necessitat de protegir les generacions presents i futures. En ells s’observa la necessitat de preservar l’espècie humana i la vida al planeta Terra, com a un objectiu comú de la humanitat. Aquests drets destaquen perquè la seva titularitat és col·lectiva, tenen una perspectiva supranacional, estan acondicionats sobre una base material i són interdependents.

També anomenats Drets de Tercera Generació. Són drets impulsats a partir dels anys 70, arran la presa de consciència de la situació planetària de pobresa extrema i deteriorament ambiental. Es troben en documents dispersos de les Nacions Unides com la Declaració sobre el Dret dels Pobles a la Pau (1984) o la Declaració sobre el Dret al Desenvolupament (1986). Reben també el nom de Drets de Solidaritat perquè remarquen la interdependència entre els pobles i la responsabilitat envers les generacions futures.

Drets inherents a la persona, independentment de la posició econòmica, religió, sexe, orientació sexual, color de pell o nacionalitat, recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans (1948). Aquests drets es caracteritzen per ser inalienables, inherents, universals, limitats i inviolables.

Sistema en el que mitjançant la interacció entre els diferents organismes presents i el seu medi ambient, es dóna un intercanvi cíclic de materials i energia.

Massa d’aigua retinguda per l’ésser humà mitjançant una gran resclosa per a la regulació d’un curs d’aigua i l’aprofitament d’aquests recursos hídrics.

Persona migrada des del punt de vista del país de sortida.

En àrab, cap o governant. Actualment, designa als prínceps d'algunes monarquies àrabs.

Capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, entendre els seus punts de vista, comportaments, actituds, emocions o sentiments.

Volum d'aigua necessari per produir els béns i serveis consumits a un determinat territori.

Terme que s'aplica a les persones immigrades que no disposen de la documentació que autoritza la permanència en un estat.

Situació de dèficit crònic de recursos hídrics ocasionat per factors meteorològics.

Aigua que flueix per la superfície terrestre, com a part del seu cicle natural, cap al subsòl, un curs d’aigua o el mar.

Organització política i institucional amb soberania plena sobre un territori, que inclou diferents sistemes d'administració.

El d’una població en temps de guerra, quan l’autoritat civil delega les seves funcions en l’autoritat militar.

Terme emprat en la Convenció sobre el dret dels usos dels cursos d’aigua internacionals per a fins diferents de la navegació, per referir-se a aquell Estat en el territori del qual es troba part d’un curs d’aigua internacional. A diferència del terme estat ribereny, incorpora també els estats en els que s’ubiquen aqüífers.

Situació jurídica similar a l’estat de setge, però que produeix efectes menys durs que aquest últim. En general, es declara a causa d’un perill del moment o imminent, resultant d’una catàstrofe, d’una alteració greu de l’ordre públic, d’una crisi internacional, o d’un conflicte armat.

Situació oficialment declarada de greu inquietud per a l’ordre públic, que implica la suspensió d’algunes garanties constitucionals.

Persona nacional d'un país diferent a aquell on es troba.

Dèficit de recursos hídrics generat per la seva sobreexplotació o contaminació.

Tram de la desembocadura en el mar d’un curs d’aigua on interactuen l’aigua dolça i salada.

Tendència a percebre i menysvalorar altres cultures sota els paràmetres i necessitats de la pròpia societat, prescindint de l'entorn ambiental i social que l'ha originat i mantingut.

Deteriorament de la qualitat de l’aigua a causa d’un enriquiment de nutrients, especialment nitrògen i fòsfor, que acceleren el creixement d’algues i altres formes de vida vegetal, la mort i putrefacció de les quals omple l’ambient de mals olors. A més, el procés de putrefacció consumeix gran quantitat d’oxigen, que deixa d’estar disponible per altres éssers vius. Així, l’eutrofització afecta la qualitat de les aigües i resulta en un greu deteriorament ambiental. Aquest procés pot ser natural (especialment, en llacs i embassaments pels nutrients que de forma natural reben) o d’origen humà (sobretot, pel vessament d’aigües amb detergents i residus orgànics).

Conversió de l’aigua líquida a vapor d’aigua per efecte del seu escalfament. En el cicle de l’aigua, aquest procés permet el moviment de l’aigua de la hidrosfera a l’atmosfera. L’evaporació purifica l’aigua, separant aquest element d’altres matèries presents en el seu flux.

Situació extrema de marginació, en la que una persona o col•lectiu presenta cert grau de no participació en el desenvolupament i sosteniment d'una societat.

Consum anual expresat com percentatge de les reserves hídriques totals, comprenent aquestes el cabdal mitjà anual de rius, embalses i aqüífers.

Nom genèric per a la regió que comprén els països d'Austràlia, Camboia, Xina, Corea del Nord, Corea del Sud, Filipines, Indonèsia, Japó, Laos, Malàisia, Nova Zelanda, Singapur, Tailàndia i Vietnam.

Corrent que porta fins a un o altre extrem els postulats d'una determinada ideologia.

Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació.

En el món islàmic, dictamen jurídic sobre un dubte plantejat. Les fàtues són elaborades per persones amb autoritat per a la interpretació de la Xara: els ulemes, els mol·làs, els aiatol·làs, etc.

Moviment de l’aigua.

Origen d’un curs d’aigua. Indret on l’aigua subterrània surt a la superfície de la terra.

Primera organització formalment constituïda de l'islamisme polític, creada com a associació a Egipte l'any 1928, liderada per Hassan Al-Banna. Al llarg del segle XX, mantindrà una gran influència ideològica en el moviment islamista arreu del món. Il·legalitzada pel govern de Nasser, aquesta situació es manté fins a l'actualitat. Un dels seus membres, Sayyid Qutb, empresonat per Nasser i finalment executat, fou un dels màxims ideòlegs de l'islamisme extremista. Des de l'experiència de presó i la repressió promulgà la utilització de mitjans violents, també contra altres musulmans a partir del concepte de "tafkir".

El significat bàsic de la paraula és esforç, esforçar-se per. El gran Gihad és l´esforç o lluita que ha de portar a terme el musulmà contra les passions interiors. El petit Gihad o lluita legal (mal traduït com a guerra santa) es va plantejar a l´islam medieval com a lluita de defensa en un principi, i com a lluita ofensiva posteriorment. Però Gihad també vol dir esforç contra el subdesenvolupament, els esforços de difusió o resistència cultural, una resposta a campanyes calumnioses...

Grans masses de gel acumulades, d’origen atmosfèric, que es mouen lentament cap avall pel seu propi pes.

Fase d'agressió armada d'un conflicte entre Estats o en l'interior d'un Estat. Donada la complexitat d'aquest procés, actualment és més freqüent l'ús del terme conflicte armat.

En l'època contemporània, forma de fer la guerra en que els actors donen suport (directa o indirectament) a genocidis i matances entre la seva pròpia població o la dels territoris veïns, cercant el control territorial a través del desplaçament de la població i la seva eliminació física.

Font: Martin Shaw. "El papel y el carácter de la guerra en la transición global".

Situació d’hostilitat entre dues nacions o grups de nacions, on, sense arribar a l’ús declarat de les armes, cada bàndol intenta minar el règim polític o la força de l’adversari per mitjà de propaganda, de la pressió econòmica, de l’espionatge, d’organitzacions secretes, etc.

Conflicte entre els EUA i l'URSS que es mantingué des del 1947 fins a la desintegració de l'URSS l'any 1991. Es caracteritzà per la carrera armamentística que emprengueren ambdós països, sense que es produís un enfrontament armat directe entre ambdós. Aquest conflicte determinà l'ordre mundial d'aquell període, en el que la majoria de països s'inclinaren cap a un o altre costat, donant lloc a una divisió del món entre el bloc capitalista i el bloc comunista, que marcà les relacions polítiques i econòmiques internacionals.

En l'època contemporània, nova forma de fer la guerra que sorgeix a partir del reconeixement de la població civil com a actor polític clau d'una societat i que es caracteritza pel fet que la violència afecta tots els àmbits de la societat, mobilitzant tota la població, com agressora i com a víctima. El resultat és un major nombre de morts civils que militars i el desplaçament massiu de poblacions.

Font: Martin Shaw. "El papel y el carácter de la guerra en la transición global".

En català, hadís. Narració relativa a fets o dites del Profeta i els seus primers companys, segons testimonis contemporanis. Foren recopilades per escrit després de la seva mort. Les sis col·leccions recopilades en el segle IX i reconegudes oficialment constitueixen la Sunna.

Pilar de l'Islam que consisteix en la peregrinació a la ciutat sagrada de la Meca almenys una vegada a la vida.

En àrab, designa allò permés, legítim.

En àrab, designa allò prohibit.

Nom donat a l'emigració de Muhammad i els primers musulmans cap a la ciutat de Yathrib (Medina), després que les seves predicacions foren rebutjades a la Meca. Aquest fet marca l'inici del calendari islàmic.

Branca de la geologia que estudia els aqüífers i les aigües subterrànies.

Ciència que descriu i medeix les dimensions de les aigües superficials, per a la seva representació gràfica (mapa).

Ciència de l’aigua, que estudia la seva distribució, propietats i interaccions al llarg del seu cicle, tant en l’atmosfera com en la hidrosfera, incloent les aigües subterrànies i les glaceres.

Aquest terme s’encunya per referir-se a la utilització de la qüestió de l’aigua per part dels governs com a mitjà per incrementar el seu poder, convertint l’aigua en instrument de pressió, de propaganda, etc.

Massa d’aigua del planeta Terra, incloent les aigües subterrànies i superficials.

Esforç d'interpretació de les fonts sagrades de l'islam, per tal de trobar respostes als nous dilemes que es planteja la persona i la comunitat musulmana.

Dins l'Islam, persona encarregada de conduir l´oració comunitària ("salah"). Aquesta funció s´obté pel coneixement en profunditat de les fonts sagrades de l'Islam, per l´edat o pel paper social. Dins l'islam xií, l´imam és intermediari entre la persona musulmana i Déu, i ha de ser reconegut i seguit per assolir la salvació.

Persona que es troba en procés de migració.

Persona migrada des del punt de vista del país d'arribada.

Moviment que promou l'expansió dels dominis territorials d'un determinat Estat, sotmetent altres Estats i pobles als seus interessos i les seves decisions unilaterals.

Mesura creada per fer seguiment del grau de desenvolupament humà assolit per cada Estat i la seva evolució. Actualment, els indicadors bàsics que s'utilitzen són: l'esperança de vida al néixer (vida llarga i saludable); la tasa d'alfabetització en adults i la tasa de matriculació escolar (grau de coneixements); i el Producte Interior Brut segons la paritat del poder adquisitiu (grau d'accés als recursos necessaris per a un nivell de vida decent). Fou impulsat per l'economista pakistanès Mahbub ul Haq, que amb aquesta única xifra pretenia fer comprensible el desenvolupament humà per a tothom, contrastant IDH amb PIB (Producte Interior Brut). Des de l'any 1990, el PNUD publica l'Informe de Desenvolupament Humà elaborat per un equip independent d'experts que, a més de les dades quantitatives, es centra cada any en un tema de transcendència mundial.

La Convenció sobre els Drets de l'Infant defineix l'infant com tot ésser humà menor de 18 anys d'edat, excepte que en virtut de la llei que li sigui aplicable, hagi assolit abans la majoria d'edat. Aquesta convenció estableix la prohibició d'utilitzar infants menors de 15 anys en conflictes armats. El Protocol Facultatiu de la Convenció estableix aquest límit en els 18 anys d'edat.

Es tracta del primer informe especialitzat sobre l'impacte dels conflictes armats en els infants, encarregat per les Nacions Unides a Graça Michel, antiga Ministra d'Educació a Moçambic, i publicat l'any 1996.

Procés d'incorporació d'una persona als diferents àmbits vitals d'una societat determinada: habitatge, treball, educació, salut, participació, etc. Aquest procés es contempla quan la persona presenta cert grau d'exclusió social, però també quan es considera que, a causa de la desigualtat social patida per algun dels seus col·lectius socials de pertinença (per exemple, immigrat, dona, menor d'edat, gent gran, discapacitats físiques o psíquiques...), existeix risc d'exclusió social o marginació. En aquest sentit, la inserció social requereix també actuar contra les causes socials de desigualtat. El procés d'inserció pot avançar en sentit positiu, cap a la integració social, o negatiu, cap a l'exclusió social.

En àrab, submissió. Religió basada en les revelacions de Déu al profeta Muhammad entre els anys 610 i 632. Juntament amb el judaisme i el cristianisme, és la tercera gran religió monoteista, considerada per la comunitat islàmica continuació i segell de la revelació divina.

Relatiu a la religió de l'islam. Qualificatiu que s'aplica a tot allò relacionat amb l'islam: alimentació, calendari, dret, costums, etc.

Moviment polític que considera la religió de l'islam com la resposta i solució a tots els problemes de la societat.

Relatiu a l'islamisme. Nom que designa la persona seguidora d'aquest moviment polític-social.

Procés de conversió d'una comunitat a l'islam. En el segle XX, els moviments islamistes defensaren la islamització de la societat com a requisit per a l'assoliment dels seus ideals político-socials, presentant dues estratègies d'islamització: des d'avall, islamitzant primer la societat per després accedir al poder, o bé des de dalt, islamitzant el poder polític per des d'allà islamitzar la societat. El primer fou el cas d'Algèria, mentre que el segon fou el propòsit frustrat d'expansió de la revolució islamista de Khomeini.

En àrab significa dona de la religió del Llibre, és a dir, les mazdaistes, cristianes i jueves.

Moviment que promou la total separació entre religió i societat, és a dir, la no injerència de la religió en les diferents dimensions de la vida pública (educació, legislació, etc.).

Massa d’aigua continental.

Escola alcorànica d'estudis superiors, especialitzada en l'estudi de l'Islam i la perspectiva islàmica, impartint especialment lectura i escriptura en àrab (la llengua sagrada que Déu utilitzà en la revelació al Profeta), les fonts sagrades de l'Islam i dret islàmic. L'edifici pot incloure una mesquita, biblioteca, aules, habitatges pels estudiants i un pati central amb una font per a les ablucions.

De l'àrab "al-Maghrib", que significa ponent. Nom que designa la regió d'Àfrica Nord-Occidental. Actualment, aquesta regió comprén els països de Marroc, Mauritània, Tuníssia, Algèria, Líbia i l'autoproclamada República Àrab Saharaui Democràtica (RASD). Junt amb la regió d'al-Mashriq i els països d'Egipte, Djibouti, Comores i Somàlia, conforma el món àrab actual.

Paludisme.

Bosc format per arbres de diferents espècies adaptats a viure en aigües salades i estuaris, que mantenen el fullatge verd durant tot l’any.

Elevació i descens periòdics de l’aigua en els mars i els grans llacs, a causa de l’atracció gravitatòria de la Lluna i el Sol.

Conjunt de condicions físiques, químiques, biològiques i socials, en les que es desenvolupa la vida d'un ésser o d'una comunitat.

Local o edifici destinat a l'oració comunitària ("salah") i a la reunió de la Ummah.

Procés mitjançant el qual la persona trasllada el seu lloc de residència habitual a un altre estat o regió, amb el propòsit d'establir-s'hi.

Persona que està desplaçant-se i establint la seva residència en un lloc diferent a aquell del que és originària.

Persona que ha establert la seva residència en un lloc diferent a aquell del que és originària.

Artefacte explosiu utilitzat en els conflictes armats que s'amaga en el terreny i s'acciona per contacte o proximitat amb una persona (pressió lleugera). Aquest tipus d'armament té per objectiu principal debilitar el bàndol contrari, causant-li el màxim nombre de ferits greus -no morts-, sense distingir entre exèrcits i població civil.

Dins l'islam xií, figura d'autoritat religiosa, equiparable al clergue catòlic.

Persona descendent dels musulmans andalusins, forçat a convertir-se al cristianisme després de la conquesta per part dels regnes cristians de tot el territori peninsular. Foren expulsats de la Península Ibèrica a partir de l'Edicte de 1609.

Mortalitat fetal tardana.

Persona cristiana habitant d'Al-Àndalus.

Expressió ciutadana col•lectiva i dinàmica, que pressiona cap a un canvi social determinat. Presenta algun grau d'organització, essent les relacions múltiples i dinàmiques.

Musulmà habitant dels territoris conquerits d'Al-Àndalus pels regnes cristians, al que se li permetia quedar-se conservant la seva religió. A partir de 1501 foren expulsats de la Península Ibèrica o obligats a convertir-se al cristianisme (moriscs). A partir de 1501 foren obligats a convertir-se al cristianisme (moriscs).

En la religió islàmica, persona que crida a l'oració ("salah"), cinc vegades al dia, des del minaret.

En plural, "muhagidin". Terme derivat de "gihad", que significa "qui s'esforça en el camí de Déu". Freqüentment es tradueix com a combatent.

En l'àmbit internacional, qualificatiu que significa entre més de dos agents.

De l'àrab "muslim", el que es sotmet. Designa la persona que professa la fe de l’Islam. Aquest terme s'aplica únicament a les persones, mentre que l'adjectiu islàmic s'utilitza en la resta de casos (art, calendari, legislació, etc.).

Persona que posseeix la nacionalitat d'un Estat, que és reconeguda com a ciutadà o ciutadana d'aquell Estat, amb els drets i deures que això comporta.

Organització internacional que reuneix a 191 països que han acceptat les obligacions de la Carta, un tractat internacional en el que s´estableixen els principis fonamentals de les relacions internacionals. Conforme a la Carta, les NNUU tenen quatre propòsits: mantenir la pau i la seguretat internacionals, fomentar entre les nacions relacions d’amistat, realitzar la cooperació internacional per a la solució de problemes internacionals, i servir com a centre on els països puguin treballar per aconseguir aquests propòsits comuns. El sistema de NNUU realitza una enorme varietat de funcions: des de la decisió del Consell de Seguretat d’iniciar una operació de manteniment de la pau com a resposta a un conflicte, fins a l’establiment de normes de seguretat aèria; des de l´enviament urgent de subministres d’emergència a les víctimes de desastres naturals, fins a la coordinació de la reacció internacional davant la SIDA; des de l’ajut als països per celebrar eleccions lliures i justes, fins a l´atorgament de prèstecs a baix interès per al desenvolupament d´infraestructures dels països més pobres, etc.

Procés imperialista iniciat per alguns Estats encaminat a la dominació política i econòmica d'altres Estats o pobles. Aquest procés s'inicia després del colonialisme, a partir de les independències i la creació de nous Estats. A diferència del colonialisme, en el neocolonialisme es manté la condició formal d'Estat del país dominat, però en la pràctica l'acció del seu Govern es sotmet a la voluntat del país imperialista, ja sigui mitjançant pressions -conseqüència de la dependència econòmica- o per la corrupció de l'elit governant.

Doctrina econòmica generada en el context de la Guerra Freda i impulsada des de les últimes dècades del segle XX, per organismes internacionals com el Fons Monetari Internacional. En oposició al model econòmic del bloc comunista en el que els mitjans de producció són monopoli de l'Estat, el neoliberalisme promou l'absoluta no ingerència de l'Estat en el Mercat. A més, incorpora la reducció de l'Estat a una organització mínima i imprescindible, sota la premisa que la lliure competència és la forma de gestió òptima per a qualsevol àmbit de la vida humana: alimentació, salut, educació, treball, etc.

Tracte de favor des de la funció pública envers els propis familiars. Amb freqüència s'identifica amb l'atorgament de treballs i contractes per als familiars, no per les seves qualitats professionals sinó pel seu parentiu, per part d'un càrrec polític o funcionari de l'Administració pública. Quan el tracte de favor és envers les amistats es parla d'amiguisme.

Quan una llei no actua ni té força respecte a una altra promulgada amb anterioritat.

Terme sorgit als anys noranta a Espanya per expressar la necessitat de transformar la relació humana amb l’aigua. Des de la visió de l’aigua com element vital pels ecosistemes en general, i per l’ésser humà en particular, es planteja l’objectiu d’assolir un desenvolupament sostenible i la defensa del dret humà a l’aigua.

Sigles de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, organització internacional formada per 30 països (Alemanya, Espanya, Turquia, Corea del Nord, Japó, EUA, Mèxic, etc.) que treballen en la promoció del creixement econòmic, l'estabilitat, l'expansió econòmica, l'ampliació del comerç mundial multilateral, etc.

Es tracta de vuit metes específiques que defineixen els avenços en el desenvolupament que haurien d'haver-se assolit en el 2015, acordats l'any 2000 en la Cimera del Mil•leni de les Nacions Unides pels 189 Estats membres. En síntesi, els objectius són: eradicar la pobresa extrema i la fam; assolir l'ensenyament primari universal; promoure la igualtat entre gèneres i l'autonomia de la dona; reduir a la meitat la mortalitat infantil; millorar la salut materna; combatre el VIH/SIDA, el paludisme i altres malalties; garantir la sostenibilitat del medi ambient; i fomentar una associació mundial per al desenvolupament.

Organització constituïda per Estats sobirans d'una regió determinada a la qual els seus Estats membres han traspassat competència respecte d'alguna qüestió. Alguns exemples d'aquest tipus d'organització són Mercosur, la Comunitat Econòmica Europea, etc.

Nom genèric utilitzat per referir-se a la regió d'Àsia i les zones immediates a aquest continent d'Àfrica i Europa. Dins d'aquesta gran àrea geogràfica, es distingeixen tres regions: Pròxim Orient, Orient Mitjà i Extrem Orient.

Nom genèric per a la regió compresa entre el Pròxim i l'Extrem Orient. Aquesta inclou Afganistan, Paquistan i Índia. No obstant això, la influència de la terminologia anglesa ha fet que sovint aquest terme s'utilitzi com a sinònim de Pròxim Orient. És el cas de Nacions Unides, que en els seus textos utilitza el terme "Orient Mitjà" per referir-se a la regió geogràfica on es situen Israel, els territoris ocupats de Palestina i els països àrabs que els envolten: països de la península aràbiga, Egipte, Síria, Iraq, Kuwait, Jordània i Líban.

Tractat o acord entre actors internacionals, en el que s’obliguen a complir alguna cosa.

Es tracta d’un terme controvertit que s’utilitza en organismes internacionals com l'OCDE en referència als Estats que presenten un Producte Nacional Brut (PNB) significativament inferior al dels països més industrialitzats. Aquesta definició basada en el PNB suposa contemplar únicament l'activitat mercantil, prescindint de les condicions de vida de la població i altres factors. Per reflectir aquests factors sorgí l'Índex de Desenvolupament Humà que, incloent el PNB en els seus indicadors, genera una altra classificació dels països. Formes alternatives de referir-se a aquests països són Tercer Món (en el context de la Guerra Freda, els països que no es declararen alineats ni amb el bloc capitalista ni amb el socialista), països perifèrics (en relació a la seva posició en el sistema de relacions de l'economia capitalista) o bé països empobrits (en referència a que la situació actual sorgeix d'un procés històric determinat marcat per la colonització del territori i l'expoliació -interna i/o externa- dels seus recursos).

Malaltia parasitària potencialment mortal transmesa per mosquits. En un principi, es pensà que la malaltia provenia de regions pantanoses, donant lloc als dos noms amb els que es coneix actualment aquesta malaltia: paludisme, derivat del llatí "palud" (pantà) i malària, derivat de "mal aria" (mal aire). La veritable causa del paludisme és un paràsit unicel·lular denominat "plasmodium". El paràsit es transmet de persona a persona a través de la picadura de la femella del mosquit "Anopheles".

Font: Programa Mundial de Evaluación de los Recursos Hídricos (ONU)

Moviment polític-social nacionalista, que promou la unificació política del món àrab. Aquest moviment dominà l'espai polític àrab en les dècades dels 50 i 60 del segle XX, impulsada pel lideratge de Nasser des d'Egipte.

També anomenada Punjab. Regió ubicada en el sud-oest de l’Àsia, entre els estats de l’Índia i Pakistan. El seu nom és d’orígen persa i significa terra dels cinc rius. Molts investigadors situen en aquesta regió l’origen del poble gitano.

En Dret Internacional, Estat (o una altra entitat amb capacitat per celebrar tractats) que ha expressat el seu acord amb un tractat determinat mitjançant un acte de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió.

Absència de tot tipus de violència, que possibilita el desenvolupament humà.

La pau entesa com absència de guerra.

A geologia, designa la capa de gel sobre el terra que es manté congelada permanentment, a les regions properes als Pols i a les glaceres.

Document legal que autoritza l'estança en un Estat durant un període de temps determinat.

Veure empremta hídrica.

Actes d'expressió de la fe, obligatoris per a la persona musulmana, que sostenen l'Ummah. Són cinc: xahadah, salah, zakah, sawm i hajj.

Pluja que, durant la seva permanència en l’atmosfera, s’ha combinat amb elements químics i es precipita contaminada a la superfície terrestre.

En Dret Internacional Humanitari, es considera població civil a les persones que no participen directament en les hostilitats.

En el cicle de l’aigua, procés pel qual l’aigua condensada cau des de l’atmosfera a causa del seu pes.

Aquella que s’aplica a tota persona, tot i estar acusada en un procés penal, mentre no es doni sentència ferma condenatòria.

Activitat destinada a generar nous adeptes o seguidors d'una determinada organització política, religiosa, etc.

Document que desenvolupa els procediments per implementar un determinat Tractat internacional.

Designa la regió situada al sud-est de la conca mediterrània, que inclou els països de la Península Aràbiga (Aràbia Saudí, Bahrein, Oman, Qatar, Emirats Àrabs Units i Iemen), així com Xipre, Egipte, Iraq, Iran, Israel, els territoris ocupats de Palestina, Jordània, Kuwait, Líban, Líbia, Síria i Sudan.

Propietats físiques, químiques, biològiques i organolèptiques (color, olor, sabor...) de l’aigua.

Novè mes del calendari islàmic, període en el qual les persones musulmanes acompleixen un dels pilars de la seva fe: el "swam".

Acte internacional pel qual un Estat expressa el seu consentiment en obligar-se per un tractat, depositant un instrument de ratificació. Amb el mateix sentit, també s’utilitzen els termes acceptació i aprovació.

Que defensa la tornada a una realitat passada, idealitzada, que es considera en un nivell de perfecció, oposant-se a una situació actual, al canvi i al desenvolupament.

Aigua dolça líquida disponible o potencialment disponible per a satisfer una determinada demanda.

Béns presents en la natura, que poden ser utilitzats per l’ésser humà com pot ser l’aigua, els minerals, el vent, etc.

El Dret Internacional considera refugiat a "qui degut a fundats temors de ser perseguit per motiu de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social o opinions polítiques, es trobi fora del país de la seva nacionalitat i no pugui o, a causa d'aquests temors, no vulgui acollir-se a la protecció d'aquell país; o que, mancant de nacionalitat i trobant-se, a conseqüència d'aquells esdeveniments, fora del país on abans tingués la seva residència habitual, no pugui o, a causa d'aquests temors, no vulgui regressar a ell". La persona que acompleix aquests requisits pot optar a obtenir l'estatut de refugiat, en base a les disposicions legals de cada Estat, gaudint llavors de l'autorització per a la residència en aquest.

Procés mitjançant el qual es concedeix el permís de residència a la persona immigrada en situació irregular, quan acompleix uns criteris determinats. En determinades circumstàncies, l'Estat recorre a la regularització extraordinària, ampliant els criteris que permeten accedir a aquestes autoritzacions.

Curs d'aigua superficial que recorre diferents Estats. Actualment, s'utilitza el terme curs d'aigua internacional o conca hidrològica, donada la dependència del riu respecte a les aigües subterrànies i als seus afluents.

Pilar de l'Islam que consisteix en l'oració obligatòria cinc vegades al dia. L'islam xií redueix aquestes oracions a tres.

Quantitat total de sals dissoltes en l’aigua.

Procés de gestió i tractament de les aigües residuals que garantitza la higiene pública: clavegueram, tractament d'aigües residuals, etc.

Pilar de l'Islam que consisteix en la prohibició d'introduir res en el cos durant les hores de llum del mes de Ramadà. Des del moment que pot distingir-se "un fil blanc d'un de negre", les persones musulmanes (amb excepcions) han d'abstenir-se de menjar ni beure res, fumar o mantenir relacions sexuals.

Laic. Terrenal, antònim d'espiritual.

S'aplica a les persones descendents de persones immigrades, nascudes en el país d'arribada. En alguns països amb llarga tradició immigratòria, es parla ja de terceres i quartes generacions (fills i néts de descendents d'immigrats). Aquest terme es relaciona amb l'existència d'un procés d'inserció social de la persona immigrada, que s'estén també als seus descendents malgrat aquests neixin i es desenvolupin en aquella societat.

Concepte, doctrina i pràctica que, en ciència política, s’identifica amb la divisió de les funcions de l’Estat, que són exercitades per organismes polítics diferents: poders legislatiu, executiu i judicial. L’actual concepte de la separació de poders va ser definit pel teòric francès Charles-Louis de Montesquieu en un dels seus principals assajos: "L’esperit de les lleis" (1748).

Dèficit d'aigua ocasionat per l'absència temporal de precipitacions en una regió.

Moviment polític que promou la creació d'un Estat propi (la terra promesa) per al poble jueu d'arreu del món. El seu lema fundador fou "Una terra sense poble per a un poble sense terra". Aquest Estat fou fundat a Palestina i suposà l'inici d'un conflicte que s'allarga fins a l'actualitat.

Consisteix en l’exercici del poder. A nivell d’Estats, seria el dret a exercir les funcions d’aquests en un plànol d’independència i igualtat respecte a d’altres Estats. Es presentaria en Dret Internacional com un conjunt de deures i obligacions de l’Estat.

La que resideix en el poble i s’exerceix per mitjà dels seus òrgans constitucionals representatius.

Extracció d’aigua dolça que excedeix la seva capacitat de renovació a través del cicle de l'aigua, de manera que disminueixen els recursos hídrics del territori.

Corrent política predominant en el món àrab durant la dècada dels 50 i 60 del segle XX. Influït pel lideratge polític del president egipci Nasser, el socialisme àrab es caracteritzà per l'autoritarisme militar, el dirigisme econòmic i el panarabisme. A més, per influència de la cultura àrab rebutja la filosofia marxista pel seu materialisme ateu i per la lluita de classes, aspecte oposat a la concepció àrab de la solidaritat familiar, tribal o comunitària (Martin Muñoz).

Satisfacció de les necessitats presents de manera que no es compromet les possibilitats de satisfer-les en el futur.

Branca mística de l'islam, que cerca la unió amb Déu.

Sistema electoral en el que s’escull les persones que ocuparan els càrrecs públics mitjançant una votació.

Sufragi en el que tenen dret a participar tots els ciutadans majors d’edat i en plenes facultats.

En àrab, significa costum, tradició. Designa la recopilació de les paraules i actes del profeta Muhammad i els seus primers seguidors, fixada per escrit durant el segle IX. Existeixen diferents versions elaborades a partir dels hadisos transmesos entre els creients. Les versions reconegudes han estat elaborades amb gran rigurositat. Constitueix una de les fonts del dret islàmic, complement decisiu de l´Alcorà, consagrant la funció del Profeta com a fundador de la religió.

Branca majoritària de l'islam (més del 90% dels musulmans són sunís), també anomenada "sunita" per influència de l'idioma francés. Es defineixen com a seguidors de la Sunna i es caracteritzen pel reconeixement dels quatre "califes ben guiats" (Abu Bakr, Umar, Uzman i Alí) dipositaris de les ensenyances del Profeta, no concedint cap atribució especial als descendents del gendre del Profeta, Alí. S'agrupen en quatre escoles jurídiques: hanefí, hanbalí, xafeí i malikí.

De l'àrab, "surah". Nom genèric de cadascun dels capítols que constitueixen l'Alcorà.

Acció que consisteix en declarar a algú infidel. L'Alcorà prohibeix explícitament les agressions entre musulmans. Al llarg de la història aquest concepte ha estat utilitzat per justificar les accions contra altres pobles musulmans. Actualment, l'islamisme extremista l'ha recuperat per legitimar les seves agressions contra altres musulmans, des de governants a població civil, amb l'argument que les seves opinions o accions desmenteixen la seva declaració de submissió a Déu i, per tant, no són realment musulmans.

Del persa "talib", el que cerca, estudiant. Grup islamista reaccionari sorgit entre estudiants de l'islam. Participaren en la Guerra d'Afganistan contra la Unió Soviètica i, mitjançant un cop d'estat, assoleixen el poder en 1996 implantant un règim de caire feudal, especialment agressiu contra les dones.

Nom que designa el territori reivindicat com a terra nacional pel moviment nacionalista amazic.

Femení d'"amazigh". Idioma propi del poble amazic.

Unicitat de Déu.

Substitut de l'ablució, quan no es disposa d'aigua per a la neteja obligatòria abans de les oracions diàries. Consisteix en realitzar la purificació amb sorra o la pols dels propis vestits.

Terme sorgit en el marc de la Guerra Freda, per referir-se als països recentment descolonitzats que no s'alinearen ni amb el bloc capitalista ni amb el bloc comunista. Actualment, aquest terme s'utilitza per referir-se al conjunt de països empobrits, també anomenats "països perifèrics" en referència a la seva situació en el sistema econòmic i polític mundial.

Moviment que cerca el domini d'un grup social determinat a través de la creació d'un estat emocional de terror, un atemoriment permanent que aconsegueix amb actes successius de violència.

Acció d'infligir intencionadament a una persona dolor o patiments aguts físics o psíquics, a fi d'obtenir d'ella o d'un tercer informació o una confessió, castigar-la o intimidar-la, tant a aquesta persona com a d'altres. La tortura és considerada una forma agreujada i deliberada de tracte o pena cruel, inhumà o degradant.

Font: Convenció contra la Tortura

En Dret Internacional, acord entre Estats amb efecte jurídic.

Procés pel qual l’aigua absorbida per les arrels es desplaça per tota la planta transportant nutrients fins arribar a les fulles i flors, on aquest aigua s’evapora incorporant-se de nou al cicle de l’aigua.

El 17 de juliol de 1998, 160 països aproven un tractat per a la creació d'aquest organisme internacional destinat a jutjar les persones acusades de crims de guerra, crims de lesa humanitat i genocidi. Aquest tractat entrà en vigor l'1 de juliol de 2002.

Afluent.

De l'àrab "ulama" (en singular "alim"), que significa savis. Designa els erudits religiosos de l'islam. La seva autoritat és comparable a la del clergat cristià, però no detenten cap poder diví.

Nom que designa la nació de l´islam, és a dir, a tota la comunitat de musulmans. És un concepte universal i extraterritorial, i a ella pertany tot musulmà sense importar on es trobi.

Mocador. Peça de roba que oculta determinades parts del cos. Aquesta roba protegeix de les inclemències ambientals (sorra, sol, vent...), però a més s'han desenvolupat múltiples significacions culturals d'aquesta roba, que pot indicar la posició social, l'actitud de submissió, la participació en un moviment polític, etc. Es distingeix entre d'altres, el xador, que cobreix els cabells i el cos de la dona, i el hijab, que li cobreix els cabells i el coll però no la cara. Entre les dones islamistes, és freqüent l'ús del hijab com a símbol de la seva militància i la seva identitat musulmana.

Per als moviments en defensa d'una nova cultura de l'aigua, la vella cultura de l'aigua es caracteritzaria per l'explotació dels recursos hídrics per satisfer una demanda que creix de manera il·limitada i permanent, donat que l'aigua està implicada en tota l'activitat humana. Per respondre a aquesta demanda es recorre al desenvolupament tecnològic: construcció i manteniment de dics, canals, embassaments, depuradores, dessalinitzadores , etc. La vella cultura de l'aigua únicament tindria en compte les necessitats humanes d'aigua, sense contemplar suficientment les seves funcions en els ecosistemes. Per exemple es parla de conques excedents, valorant que l'arribada d'aigua dolça al mar és un malbaratament, sense considerar la importància de la interacció dels rius amb el medi marí i els aqüífers. El resultat és un greu deteriorament ambiental que posa en perill la disponibilitat futura de recursos naturals.

Ús de la força o del propi poder per obligar una persona o grup a fer alguna cosa contra la seva voluntat, interessos o desitjos. La violència pot donar-se entre persones (agressions físiques), entre grups socials (violència de gènere, desigualtat social, racisme, etc.), en diferents àmbits (domèstica, escolar...), per diferents mitjans (violència armada, violència verbal, exclussió social, etc.) i, fins i tot, per part de tot el sistema d'organització social (violència estructural).

Actes de violència en l'àmbit de les relacions familiars.

En àrab, tutor de l'esposa en el matrimoni, que habitualment és el pare de la dona.

Declaració de fe amb la que una persona es converteix a l’islam i que constitueix un dels pilars de l'islam. Consisteix en testificar, davant dos membres de la comunitat musulmana, que: "No hi ha més Déu que Déu i Muhammad és el seu profeta".

Dret islàmic que emana de l'Alcorà, la Sunna i els hadisos, elaborada per persones amb autoritat religiosa (ulemes, mol·làs, aiatol·làs...) a partir d'un esforç d'interpretació i dictàmens.

Actitud de rebuig envers la població estrangera o immigrada, valorada com a desigual, en funció dels seus trets físics, culturals i de precarietat econòmica.

De l'àrab "shi'i", que significa "partidaris d'Alí". També anomenats "xiïtes" per influència de l'idioma francés. Branca de l´islam originada pel cisma creat entre Alí i la dinastia Mu'awiya per la successió del califat a mitjans del segle VII. Els partidaris d´Alí consideren que aquest tenia un dret incontestable a la successió del Profeta, de qui era cosí i gendre pel seu matrimoni amb Fàtima, i pare dels seus descendents. Alí està enterrat a la mesquita de Najaf (Iraq), lloc sagrat i de peregrinació per a tots els xiís del món. Actualment, constitueixen aproximadament un 10% de les persones musulmanes, tot i que són majoria en països com Iran o Iraq.

Veure Gihad.

Impost alcorànic. Pilar de l'islam que consisteix en la donació obligatòria d'una part dels guanys anuals.