Procés social que es defineix pel xoc o contraposició d'interessos o metes entre dues o més parts, siguin persones o grups. Un conflicte latent és aquell que no es manifesta, que no és abordat per les parts implicades i que, per tant, es manté existent, possiblement creixent, sense resoldre's. La resolució d'un conflicte requereix l'ús de mitjans no violents (negociació, cooperació, desobediència, etc.) constituint una oportunitat per a l'aprenentatge i la millora social. En altres casos, el recurs a la violència dóna lloc a una prolongació del conflicte en el temps (de forma latent o manifesta) i a l'increment dels obstacles per a la seva resolució, com en el cas de la guerra o el terrorisme.

Fase violenta d'un conflicte entre Estats (conflicte internacional) o en l'interior d'un Estat (guerra civil) en que dues o més parts implicades recorren a la força de les armes i de les organitzacions militars (exèrcit, grups paramilitars, guerrilles, etc.) per imposar els seus interessos.

Acord formal entre persones, organitzacions, institucions, etc. Actualment, aquest terme s'utilitza per referir-se als tractats multilaterals, que impliquen un ampli nombre de parts.

Conjunt de valors, actituds i comportaments que reflecteixen el respecte a la vida, a l'ésser humà i a la seva dignitat i que posen en primer pla, els drets humans, el rebuig a la violència en totes les seves formes i l'adhesió als principis de llibertat, justícia, solidaritat i tolerància, així com la comprensió entre els pobles, els col•lectius i les persones.

Font: Fundació Cultura de Pau

Sigles del Dia Escolar de la Noviolència i la Pau, que es celebra anualment el 30 de gener (o, si és dia no lectiu, en els dies pròxims), coincidint amb l'aniversari de la mort del Mahatma Gandhi. En els països de l'hemisferi Sud, amb diferent calendari escolar, pot commemorar-se el 30 de març.

Procés gradual de canvis successius que duen a un estat diferent. Aquest concepte s'aplica a les societats i pot fer referència a qualsevol dels seus sistemes: polític, econòmic, comunitari, etc. Des d'aquest terme s'ha encunyat d'altre més específic: el desenvolupament humà.

Segons el PNUD (Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament), es tracta del procés d'ampliació de les opcions de la gent, de manera que el nivell econòmic d'un país es tradueixi en un increment de les funcions i capacitats dels seus habitants. El desenvolupament humà es mostra en tres dimensions bàsiques: que les persones visquin una vida llarga i saludable; que tinguin coneixements; i que mantinguin accés a recursos necessaris per a un nivell de vida decent. A més, el desenvolupament humà implica altres esferes de la vida com la participació, la seguretat, la sostenibilitat o les garanties dels drets humans. En definitiva, inclou tot allò necessari per ser creatiu, productiu i gaudir de respecte per sí mateix, mantenint una sensació de pertinença a una comunitat. Totes aquestes capacitats es mesuren en l'Índex de Desenvolupament Humà, que l'ONU publica anualment.

És aquell dret que regeix les relacions entre els diferents subjectes de la comunitat internacional.

També anomenats Drets dels Pobles o Drets de Tercera Generació. Aquests són el dret al medi ambient, al desenvolupament, a la pau, i a la qualitat de vida. Es fonamenten principalment en la necessitat de protegir les generacions presents i futures. En ells s’observa la necessitat de preservar l’espècie humana i la vida al planeta Terra, com a un objectiu comú de la humanitat. Aquests drets destaquen perquè la seva titularitat és col·lectiva, tenen una perspectiva supranacional, estan acondicionats sobre una base material i són interdependents.

Drets inherents a la persona, independentment de la posició econòmica, religió, sexe, orientació sexual, color de pell o nacionalitat, recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans (1948). Aquests drets es caracteritzen per ser inalienables, inherents, universals, limitats i inviolables.

Capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, entendre els seus punts de vista, comportaments, actituds, emocions o sentiments.

Organització política i institucional amb soberania plena sobre un territori, que inclou diferents sistemes d'administració.

Situació extrema de marginació, en la que una persona o col•lectiu presenta cert grau de no participació en el desenvolupament i sosteniment d'una societat.

Fase d'agressió armada d'un conflicte entre Estats o en l'interior d'un Estat. Donada la complexitat d'aquest procés, actualment és més freqüent l'ús del terme conflicte armat.

Moviment que promou l'expansió dels dominis territorials d'un determinat Estat, sotmetent altres Estats i pobles als seus interessos i les seves decisions unilaterals.

Mesura creada per fer seguiment del grau de desenvolupament humà assolit per cada Estat i la seva evolució. Actualment, els indicadors bàsics que s'utilitzen són: l'esperança de vida al néixer (vida llarga i saludable); la tasa d'alfabetització en adults i la tasa de matriculació escolar (grau de coneixements); i el Producte Interior Brut segons la paritat del poder adquisitiu (grau d'accés als recursos necessaris per a un nivell de vida decent). Fou impulsat per l'economista pakistanès Mahbub ul Haq, que amb aquesta única xifra pretenia fer comprensible el desenvolupament humà per a tothom, contrastant IDH amb PIB (Producte Interior Brut). Des de l'any 1990, el PNUD publica l'Informe de Desenvolupament Humà elaborat per un equip independent d'experts que, a més de les dades quantitatives, es centra cada any en un tema de transcendència mundial.

Conjunt de condicions físiques, químiques, biològiques i socials, en les que es desenvolupa la vida d'un ésser o d'una comunitat.

Expressió ciutadana col•lectiva i dinàmica, que pressiona cap a un canvi social determinat. Presenta algun grau d'organització, essent les relacions múltiples i dinàmiques.

Organització internacional que reuneix a 191 països que han acceptat les obligacions de la Carta, un tractat internacional en el que s´estableixen els principis fonamentals de les relacions internacionals. Conforme a la Carta, les NNUU tenen quatre propòsits: mantenir la pau i la seguretat internacionals, fomentar entre les nacions relacions d’amistat, realitzar la cooperació internacional per a la solució de problemes internacionals, i servir com a centre on els països puguin treballar per aconseguir aquests propòsits comuns. El sistema de NNUU realitza una enorme varietat de funcions: des de la decisió del Consell de Seguretat d’iniciar una operació de manteniment de la pau com a resposta a un conflicte, fins a l’establiment de normes de seguretat aèria; des de l´enviament urgent de subministres d’emergència a les víctimes de desastres naturals, fins a la coordinació de la reacció internacional davant la SIDA; des de l’ajut als països per celebrar eleccions lliures i justes, fins a l´atorgament de prèstecs a baix interès per al desenvolupament d´infraestructures dels països més pobres, etc.

Sigles de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, organització internacional formada per 30 països (Alemanya, Espanya, Turquia, Corea del Nord, Japó, EUA, Mèxic, etc.) que treballen en la promoció del creixement econòmic, l'estabilitat, l'expansió econòmica, l'ampliació del comerç mundial multilateral, etc.

En Dret Internacional, Estat (o una altra entitat amb capacitat per celebrar tractats) que ha expressat el seu acord amb un tractat determinat mitjançant un acte de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió.

Absència de tot tipus de violència, que possibilita el desenvolupament humà.

La pau entesa com absència de guerra.

Satisfacció de les necessitats presents de manera que no es compromet les possibilitats de satisfer-les en el futur.

El 17 de juliol de 1998, 160 països aproven un tractat per a la creació d'aquest organisme internacional destinat a jutjar les persones acusades de crims de guerra, crims de lesa humanitat i genocidi. Aquest tractat entrà en vigor l'1 de juliol de 2002.

Ús de la força o del propi poder per obligar una persona o grup a fer alguna cosa contra la seva voluntat, interessos o desitjos. La violència pot donar-se entre persones (agressions físiques), entre grups socials (violència de gènere, desigualtat social, racisme, etc.), en diferents àmbits (domèstica, escolar...), per diferents mitjans (violència armada, violència verbal, exclussió social, etc.) i, fins i tot, per part de tot el sistema d'organització social (violència estructural).