En Dret Internacional, acte pel qual un Estat que no ha signat un Tractat expresa el seu consentiment d'esdevenir Part d'ell depositant un instrument d'adhesió.

En Dret Internacional, acte pel qual les parts negociadores elaboren un tractat establint la seva forma i contingut.

En l'àmbit de les relacions internacionals, qualificatiu que significa entre dos parts.

En Dret Internacional, interpretació d’algun determinat acord internacional que aclareix algun aspecte controvertit.

Acord formal entre persones, organitzacions, institucions, etc. Actualment, aquest terme s'utilitza per referir-se als tractats multilaterals, que impliquen un ampli nombre de parts.

Principals fonts legals del Dret Internacional Humanitari, vigent en temps de conflicte armat (declarat o no) i d'ocupació militar. Es tracta de quatre convenis, aprovats en 1949, i dos protocols addicionals de 1977.

Pacte, acord entre persones, organitzacions, institucions, etc.

Repetició general, uniforme i prolongada en el temps, de determinat comportament, amb la convicció que la seva observació és obligatòria. Sovint el Costum es tradueix posteriorment en dret internacional positiu, que, a la seva vegada, pot donar lloc a un costum que adquirirà el caràcter d’obligatòria, fins i tot per als Estats que no siguin Part en els instruments internacionals.

Violacions greus del Dret Internacional Humanitari, comeses durant conflictes armats, siguin internacionals o no. Exemples de crim de guerra són les tortures, els atacs a la població civil, l’ús d’armes prohibides, el saqueig de béns publics o privats, etc.

Procés gradual de canvis successius que duen a un estat diferent. Aquest concepte s'aplica a les societats i pot fer referència a qualsevol dels seus sistemes: polític, econòmic, comunitari, etc. Des d'aquest terme s'ha encunyat d'altre més específic: el desenvolupament humà.

Segons el PNUD (Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament), es tracta del procés d'ampliació de les opcions de la gent, de manera que el nivell econòmic d'un país es tradueixi en un increment de les funcions i capacitats dels seus habitants. El desenvolupament humà es mostra en tres dimensions bàsiques: que les persones visquin una vida llarga i saludable; que tinguin coneixements; i que mantinguin accés a recursos necessaris per a un nivell de vida decent. A més, el desenvolupament humà implica altres esferes de la vida com la participació, la seguretat, la sostenibilitat o les garanties dels drets humans. En definitiva, inclou tot allò necessari per ser creatiu, productiu i gaudir de respecte per sí mateix, mantenint una sensació de pertinença a una comunitat. Totes aquestes capacitats es mesuren en l'Índex de Desenvolupament Humà, que l'ONU publica anualment.

És aquell dret que regeix les relacions entre els diferents subjectes de la comunitat internacional.

És el conjunt de normes que tenen la finalitat, en temps de conflicte armat, d’una part, de protegir a les persones que no participen o han deixat de fer-ho, i per l’altra, de limitar els mètodes i mitjans de fer la guerra.

És aquell dret que regeix les relacions entre els diferents subjectes de la comunitat internacional.

També anomenats Drets dels Pobles o Drets de Tercera Generació. Aquests són el dret al medi ambient, al desenvolupament, a la pau, i a la qualitat de vida. Es fonamenten principalment en la necessitat de protegir les generacions presents i futures. En ells s’observa la necessitat de preservar l’espècie humana i la vida al planeta Terra, com a un objectiu comú de la humanitat. Aquests drets destaquen perquè la seva titularitat és col·lectiva, tenen una perspectiva supranacional, estan acondicionats sobre una base material i són interdependents.

També anomenats Drets de Tercera Generació. Són drets impulsats a partir dels anys 70, arran la presa de consciència de la situació planetària de pobresa extrema i deteriorament ambiental. Es troben en documents dispersos de les Nacions Unides com la Declaració sobre el Dret dels Pobles a la Pau (1984) o la Declaració sobre el Dret al Desenvolupament (1986). Reben també el nom de Drets de Solidaritat perquè remarquen la interdependència entre els pobles i la responsabilitat envers les generacions futures.

Drets inherents a la persona, independentment de la posició econòmica, religió, sexe, orientació sexual, color de pell o nacionalitat, recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans (1948). Aquests drets es caracteritzen per ser inalienables, inherents, universals, limitats i inviolables.

Organització política i institucional amb soberania plena sobre un territori, que inclou diferents sistemes d'administració.

El d’una població en temps de guerra, quan l’autoritat civil delega les seves funcions en l’autoritat militar.

Situació jurídica similar a l’estat de setge, però que produeix efectes menys durs que aquest últim. En general, es declara a causa d’un perill del moment o imminent, resultant d’una catàstrofe, d’una alteració greu de l’ordre públic, d’una crisi internacional, o d’un conflicte armat.

Situació oficialment declarada de greu inquietud per a l’ordre públic, que implica la suspensió d’algunes garanties constitucionals.

Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació.

Mesura creada per fer seguiment del grau de desenvolupament humà assolit per cada Estat i la seva evolució. Actualment, els indicadors bàsics que s'utilitzen són: l'esperança de vida al néixer (vida llarga i saludable); la tasa d'alfabetització en adults i la tasa de matriculació escolar (grau de coneixements); i el Producte Interior Brut segons la paritat del poder adquisitiu (grau d'accés als recursos necessaris per a un nivell de vida decent). Fou impulsat per l'economista pakistanès Mahbub ul Haq, que amb aquesta única xifra pretenia fer comprensible el desenvolupament humà per a tothom, contrastant IDH amb PIB (Producte Interior Brut). Des de l'any 1990, el PNUD publica l'Informe de Desenvolupament Humà elaborat per un equip independent d'experts que, a més de les dades quantitatives, es centra cada any en un tema de transcendència mundial.

La Convenció sobre els Drets de l'Infant defineix l'infant com tot ésser humà menor de 18 anys d'edat, excepte que en virtut de la llei que li sigui aplicable, hagi assolit abans la majoria d'edat. Aquesta convenció estableix la prohibició d'utilitzar infants menors de 15 anys en conflictes armats. El Protocol Facultatiu de la Convenció estableix aquest límit en els 18 anys d'edat.

Moviment que promou la total separació entre religió i societat, és a dir, la no injerència de la religió en les diferents dimensions de la vida pública (educació, legislació, etc.).

Expressió ciutadana col•lectiva i dinàmica, que pressiona cap a un canvi social determinat. Presenta algun grau d'organització, essent les relacions múltiples i dinàmiques.

Organització internacional que reuneix a 191 països que han acceptat les obligacions de la Carta, un tractat internacional en el que s´estableixen els principis fonamentals de les relacions internacionals. Conforme a la Carta, les NNUU tenen quatre propòsits: mantenir la pau i la seguretat internacionals, fomentar entre les nacions relacions d’amistat, realitzar la cooperació internacional per a la solució de problemes internacionals, i servir com a centre on els països puguin treballar per aconseguir aquests propòsits comuns. El sistema de NNUU realitza una enorme varietat de funcions: des de la decisió del Consell de Seguretat d’iniciar una operació de manteniment de la pau com a resposta a un conflicte, fins a l’establiment de normes de seguretat aèria; des de l´enviament urgent de subministres d’emergència a les víctimes de desastres naturals, fins a la coordinació de la reacció internacional davant la SIDA; des de l’ajut als països per celebrar eleccions lliures i justes, fins a l´atorgament de prèstecs a baix interès per al desenvolupament d´infraestructures dels països més pobres, etc.

Quan una llei no actua ni té força respecte a una altra promulgada amb anterioritat.

Organització constituïda per Estats sobirans d'una regió determinada a la qual els seus Estats membres han traspassat competència respecte d'alguna qüestió. Alguns exemples d'aquest tipus d'organització són Mercosur, la Comunitat Econòmica Europea, etc.

Tractat o acord entre actors internacionals, en el que s’obliguen a complir alguna cosa.

Es tracta d’un terme controvertit que s’utilitza en organismes internacionals com l'OCDE en referència als Estats que presenten un Producte Nacional Brut (PNB) significativament inferior al dels països més industrialitzats. Aquesta definició basada en el PNB suposa contemplar únicament l'activitat mercantil, prescindint de les condicions de vida de la població i altres factors. Per reflectir aquests factors sorgí l'Índex de Desenvolupament Humà que, incloent el PNB en els seus indicadors, genera una altra classificació dels països. Formes alternatives de referir-se a aquests països són Tercer Món (en el context de la Guerra Freda, els països que no es declararen alineats ni amb el bloc capitalista ni amb el socialista), països perifèrics (en relació a la seva posició en el sistema de relacions de l'economia capitalista) o bé països empobrits (en referència a que la situació actual sorgeix d'un procés històric determinat marcat per la colonització del territori i l'expoliació -interna i/o externa- dels seus recursos).

En Dret Internacional, Estat (o una altra entitat amb capacitat per celebrar tractats) que ha expressat el seu acord amb un tractat determinat mitjançant un acte de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió.

En Dret Internacional Humanitari, es considera població civil a les persones que no participen directament en les hostilitats.

Aquella que s’aplica a tota persona, tot i estar acusada en un procés penal, mentre no es doni sentència ferma condenatòria.

Document que desenvolupa els procediments per implementar un determinat Tractat internacional.

Acte internacional pel qual un Estat expressa el seu consentiment en obligar-se per un tractat, depositant un instrument de ratificació. Amb el mateix sentit, també s’utilitzen els termes acceptació i aprovació.

Concepte, doctrina i pràctica que, en ciència política, s’identifica amb la divisió de les funcions de l’Estat, que són exercitades per organismes polítics diferents: poders legislatiu, executiu i judicial. L’actual concepte de la separació de poders va ser definit pel teòric francès Charles-Louis de Montesquieu en un dels seus principals assajos: "L’esperit de les lleis" (1748).

Consisteix en l’exercici del poder. A nivell d’Estats, seria el dret a exercir les funcions d’aquests en un plànol d’independència i igualtat respecte a d’altres Estats. Es presentaria en Dret Internacional com un conjunt de deures i obligacions de l’Estat.

La que resideix en el poble i s’exerceix per mitjà dels seus òrgans constitucionals representatius.

Satisfacció de les necessitats presents de manera que no es compromet les possibilitats de satisfer-les en el futur.

Sistema electoral en el que s’escull les persones que ocuparan els càrrecs públics mitjançant una votació.

Sufragi en el que tenen dret a participar tots els ciutadans majors d’edat i en plenes facultats.

Terme sorgit en el marc de la Guerra Freda, per referir-se als països recentment descolonitzats que no s'alinearen ni amb el bloc capitalista ni amb el bloc comunista. Actualment, aquest terme s'utilitza per referir-se al conjunt de països empobrits, també anomenats "països perifèrics" en referència a la seva situació en el sistema econòmic i polític mundial.

Acció d'infligir intencionadament a una persona dolor o patiments aguts físics o psíquics, a fi d'obtenir d'ella o d'un tercer informació o una confessió, castigar-la o intimidar-la, tant a aquesta persona com a d'altres. La tortura és considerada una forma agreujada i deliberada de tracte o pena cruel, inhumà o degradant.

Font: Convenció contra la Tortura

En Dret Internacional, acord entre Estats amb efecte jurídic.

El 17 de juliol de 1998, 160 països aproven un tractat per a la creació d'aquest organisme internacional destinat a jutjar les persones acusades de crims de guerra, crims de lesa humanitat i genocidi. Aquest tractat entrà en vigor l'1 de juliol de 2002.